Dos anys de Collet

El dimecres dinou va fer dos anys que Joan Collet és President de l’Espanyol. Us haig de confessar que sóc dels que, quan va arribar al càrrec, va predir que duraria poc, bastant menys del que porta fins ara. Probablement la meva previsió estava molt condicionada per tot el soroll de fons – i no tant de fons – que va envoltar aquella Junta General d’Accionistes que va acabar amb la seva elecció com a màxim dirigent de l’entitat. Però, en tot cas, no deixa de ser un indicador més que em confirma que no m’haig de dedicar a la futurologia si vull arribar a final de mes.

Haig de reconèixer que Joan Collet m’ha sorprès positivament. Amb això no estic dient que ho hagi fet tot bé, ni de bon tros, però crec sincerament que ha fet coses positives en una situació de contorn difícil. De contorn del propi club en particular i de contorn del futbol espanyol en general.

Collet ha pres decisions que, en més d’una ocasió, sabem que han molestat els màxims accionistes, complint allò que va repetir tantes vegades durant les setmanes prèvies a la Junta: que no seria un titella de Daniel Sánchez-Llibre i Ramon Condal.

Per molt que alguns s’han entestat en seguir-lo nomenant “senyor encarregat” de forma despectiva, és de justícia reconèixer que, amb els temps, ha demostrat que no és l’encarregat de ningú. És cert que és President perquè té el suport accionarial de Dani i Condal però per mi els encarregats segueixen ordres. I Collet em sembla que no ho ha fet.

Ser Director d’alguna cosa requereix prendre decisions i ser valent. Sé per pròpia experiència, perquè alguna cosa em toca dirigir, que moltes vegades no és fàcil. Entre d’altres coses perquè, de tant en tant, toca fer i decidir coses que no són populars. I llavors és quan toca aplicar el sentit comú, la mà esquerra i explicar-se. Explicar els motius de les decisions és molt important i segurament aquí és on més ha punxat el President.

Collet ha pres decisions i en això cal felicitar-lo. Quan s’ha equivocat prenent-les també ha d’entendre que se’l critiqui, perquè una part del sou de dirigir alguna cosa va destinat a esmorteir les crítiques. Pretendre ser el màxim dirigent de l’Espanyol sense entendre que cada dia et diran com has de fer la teva feina és ser un il·lús.

Què Joan Collet podria haver fet més coses? Sens dubte. Què Joan Collet podria haver pres millors decisions? Sens dubte. Què Joan Collet es podria haver explicat millor? Sens dubte. Però aquí tots portem un President a dins i tots hauríem fet coses diferents, hauríem pres decisions diferents i hauríem explicat les coses diferents.

(Article publicat a PericosOnline).

100 partits a Cornellà-El Prat

Diumenge es va disputar el partit número 100 de Lliga a Cornellà.

A la següent gràfica es pot veure la tendència d’asssitència (en color blau) a l’estadi (que és clarament baixista) i també el repartiment de les victòries (verd), empats (groc) i derrotes (vermell).

Cornella100partits_01

D’aquests 100 partits, l’Espanyol n’ha guanyat 44, n’ha empatat 26 i n’ha perdut 30. A més, ha marcat 139 gols i n’ha encaixat 117.

Si ho comparem amb els resultats de Lliga a Sarrià, Montjuïc i Cornellà, es pot comprovar que a Cornellà, la tendència és molt similar a Montjuïc i clarament pitjor que a Sarrià.

Cornella100partits_02

Assistència i resultats diumenge a les 17h

Aquest diumenge l’Espanyol rep al Deportivo en partit de Lliga a les 5 de la tarda a Cornellà.

Aquest horari li va prou bé a l’Espanyol, tant pel que fa a l’assistència de públic com als resultats.

La mitjana d’espectadors en els 21 partits que s’hi han disputat a aquesta hora és de 25.598. I, a més, la tendència que es pot veure a la gràfica següent és molt plana. Podríem dir que aquest horari no s’ha vist tant afectat per la davallada d’espectadors general.

Pel que fa als resultats, en 21 partits jugats, n’hem guanyat 11 (més de la meitat), n’hem empatat 7 i només n’hem perdut 3.

Resultats_diumenge_17h

Pel que fa al cas concret dels enfrontaments Espanyol-Deportivo a Cornellà, els resultats són immillorables. Fins ara ens hem enfrontat 3 cops als gallecs i sempre hem guanyat pel mateix resultat: 2-0.

  • Temporada 2009-10. Jornada 22. Gols de Verdú i Callejón
  • Temporada 2010-11. Jornada 28. Gols de Iván Alonso i Verdú
  • Temporada 2012-13. Jornada 17. Gols de Simao i Stuani

Faletedependència

Dels últims 19 partits de Lliga que hem jugat sense Sergio García, no n’hem guanyat cap: 8 empats i 11 derrotes.

No volia començar l’article espantant al personal per la més que probable baixa de Sergio en el partit de diumenge contra el Depor. Només volia posar de manifest una dada demolidora que evidencia la dependència que en té l’equip.

Sergio García va arribar al club l’estiu de 2010. Des de llavors han passat 4 temporades completes i 8 partits (160 partits de Lliga).

D’aquests 160 partits, Sergio n’ha jugat 118 (106 com a titular), el que equival al 74% del total. Això vol dir que entre lesions (la majoria) i sancions, se n’ha perdut 42 (26%).

Si comparem els resultats de l’equip quan Sergio ha jugat amb els de l’equip sense Sergio, les dades també resulten demolidores. Quan Sergio ha jugat, l’equip ha sumat el 43,5% dels punts. Quan Sergio no ha jugat, només hem sumat el 28,6% dels punts en joc. Queda clar, doncs, que ens convé que Falete jugui.

Si acostem el zoom veiem que, quan Sergio juga, guanyem més d’1 de cada 3 partits (36,4%), mentre que en perdem 2 de cada 5 (42,4%). Per contra, quan Sergio no juga, només guanyem 1 de cada 5 partits (19%) i en perdem més de la meitat (52,4%).

SergioGarcia_03

La producció de l’equip amb Sergio al camp també és millor (1,19 gols a favor per partit) que quan no hi és (1,05 gols per partit). I, curiosament, quan ell juga també ens marquen menys gols (1,35 gols per partit) que quan no ho fa (1,55). Probablement, el fet de tenir-lo al camp fa que tinguem la pilota més estona i, per tant, les probabilitats d’encaixar gols baixen.

Per acabar, us vull deixar una gràfica que evidencia que Sergio ha anat millorant els seus registres cada temporada des que va arribar a Cornellà. Ha millorat en tant que cada any ha anat jugant més partits (perquè s’ha lesionat menys), ha tingut més ritme de joc i, en conseqüència, ha acabat marcant més gols.

SergioGarcia_1

La progressió ascendent de les barres verdes de la gràfica (partits com a titular) és directament proporcional al número de gols marcats (línia blava). Enguany porta 3 gols en 8 jornades. Si mantingués aquest ritme, la projecció a la jornada 38 seria de 14,25 gols, que suposaria la seva millor marca amb la samarreta blanc-i-blava.

(Article publicat a PericosOnline).

Projecció a la jornada 8

Després de la bona reacció de l’equip guanyant a casa a Getafe, empatant al camp del Córdoba i tornant a guanyar la Real a casa, hem patit un petint entrebanc al Calderón (del tot lògic).

A la següent gràfica podeu veure la projecció de punts que tindria l’Espanyol a final de temporada després del resultat de cada jornada. Es pot veure, que es va redreçar el rumb a partir de la jornada 5 (Getafe) i ara mantenim una bona línia.

Toca sumar 3 punts a casa contra el Depor per poder mantenir la ratxa i continuar per sobre els 42-43.

Projeccio_20141020

Dret a no voler decidir

L’Espanyol és un club esportiu que, a dia d’avui, té 25.492 socis i, per tant, una multitud d’opinions molt diverses sobre qualsevol tema que ens pugui venir al cap.

Jo sóc de l’Espanyol perquè el meu avi me’n va fer. M’encanta ser de l’Espanyol perquè, entre d’altres coses, m’ha forjat un caràcter acostumat a lluitar sempre en minoria i contra-corrent. És meravellós ser de la minoria blanc-i-blava. Blanc i blava.

Suposo que els meus companys de grada (malauradament cada cop més buida) voten a la CUP, a Ciutadans, a ERC, al PP, a ICV-EUiA, a CiU, al PSC, a UPyD i al Partit anti-taurí. Segur que també n’hi deu haver uns quants que no voten mai. Dic que suposo que voten aquests partits perquè mai he tingut la necessitat de preguntar-ho. Al camp tots som pericos i ens reunim per animar l’equip, xiular l’equip rival i criticar al primer que passa per allà. Però, cadascú, a casa seva, vota a qui vol i porta la bandera política que vol.

Mai m’han agradat els que porten banderes al camp que no són les de l’equip. Sempre m’ha semblat una actitud egoista que no pensa en el col·lectiu, sinó en un mateix. Les banderes que no són de l’Espanyol només divideixen. El nostre estadi no es va construir per esbravar les necessitats polítiques més íntimes, al camp s’hi va a animar.

Resulta que el Barça, la setmana passada (un any més tard del que hauria estat normal), es va adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. I, és clar, amb aquell complex d’inferioritat que massa vegades destil·lem, ja hem sortit ràpidament a haver de dir que l’Espanyol estarà a favor del que decideixi la majoria dels catalans i bla, bla, bla. Evidentment que estarem a favor del que decideixi la majoria dels catalans, com també estarem a favor del que decideixi la majoria dels espanyols mentre en formem part.

L’Espanyol és un club català i, agradi més o menys, haurà de fer el que decideixi la majoria dels catalans. Ara bé, no veig cap mena de necessitat de que el club es posicioni a favor o en contra del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Si el soci votant de la CUP o el soci votant del PP volen que el club es pronunciï en una direcció o una altra, doncs que s’hi posin fulles, perquè no ho ha de fer.

I, en qualsevol cas, si el President Collet vol parlar en nom dels 25.492 socis, que prèviament faci una consulta on tots hi puguem dir la nostra. Això sí, que ningú s’escandalitzi si l’endemà del resultat de la consulta i del corresponent pronunciament solemne del club, perdem uns quants milers de socis pel camí emprenyats per la deriva política del club. Com que anem tant sobrats d’efectius a la grada, ara només faltaria que ens fotem de quatre grapes en debats polítics.

Els pericos tenim dret a no voler decidir.

(Article publicat a PericosOnline).

Lliga en dijous a Cornellà

Dijous l’Espanyol rep al Getafe en partit de la cinquena jornada de Lliga. Serà la primera vegada que es disputa un partit de Lliga a Cornellà en dijous.

Fins ara a Cornellà només s’han disputat 2 partits oficials en dijous, i ambdós van ser partits de Copa del Rei:

  • 6 de gener de 2011. Temporada 2010-2011. Tornada de vuitens de final. Espanyol 1 (gol de Luis García) – Atlético de Madrid 1 davant de 25.212 espectadors.
  • 19 de desembre de 2013. Temporada 2013-2014. Tornada de setzens de final. Espanyol 2 (Simao, Sidnei) – Jaén 0 davant de 5.714 espectadors.

Podem afirmar que l’Espanyol no ha perdut mai jugant dijous a Cornellà.