L’enginyer fidel

Diumenge passat (25 de gener) a La Vanguardia van publicar un perfil-entrevista sobre mi a la secció “Els noms i les coses”.

No acostumo a parlar de la meva vida professional ni al blog ni a les xarxes, però ho deixo aquí penjat per si li interessa a algú.

LaVanguardia_20150125_

Per cert, el dibuix que van fer sobre mi ha rebut bastantes crítiques. Fins i tot hi ha qui diu que la propera vegada estaria bé que al dibuix hi aparegués jo.

L’entrevista me la va fer en Ramon Aymerich, cap d’economia del diari.

Resum primera volta 2014-2015

Un cop acabada la primera volta de la Lliga 2014-2015 és bon moment per fer un resum d’algunes dades.

L’Espanyol ha sumat 23 punts i ha acabat en 9ª posició,, marcant 22 gols i encaixant-ne 29.

Com es pot veure a la gràfica següent, la mitjana de punts de l’Espanyol en una primera volta des que hi ha Lliga de 20 equips i les victòries valen 3 punts és de 24,1. Per tant, hem fet una primera volta que podríem qualificar com a normal, millor que les 2 anteriors (2012-13 i 2013-14) però pitjor que les 2 anteriors a aquestes (2010-11 i 2011-12).

1a_volta_punts_2014_2015_puntsPel que fa als gols marcats, aquesta temporada en portem 22 a favor (estem per sobre la mitjana de 21,3). Atenció perquè en gols marcats portem 4 temporades molt similars.

1a_volta_punts_2014_2015_gols_favorEn canvi, en gols encaixats, enguany en portem 29 (estem per sota la mitjana de 24,6). La temporada anterior vam fer millor marca (25), però l’anterior va ser pitjor (30).

1a_volta_punts_2014_2015_gols_contra

Si fem un zoom en els gols marcats a Cornellà en els 10 partits d’aquesta volta, destaquen 2 noms: Stuani i Caicedo.

Golejadors_a_Cornella_2009_2015_20150118

Pel que fa a la trajectòria de l’equip en aquesta primera volta, sempre hem estat per sota de la mitjana i en alguns moment fins i tot per sota la línia perillosa que marcaria el descens si projectéssim la puntuacíó a la jornada 38.

Puntuacio_per_jornada_20150118

Finalment, la gran assignatura pendent: l’assistència a l’estadi, que segueix tocant fons.

Espectadors_cornella_senseBAR_RMA_20150118

M’agradaria poder votar

Ahir el President del Barça va anunciar que convocaria eleccions a finals de temporada. I a mi em va envair una sensació d’enveja molt profunda. Els socis del Barça poden decidir el futur del seu club. Nosaltres, malauradament, no podem decidir el futur del nostre i ens l’hem de mirar de lluny sense poder influir-hi de cap manera.

A l’Espanyol manen i manaran sempre els més rics, perquè són i seran els que poden comprar més accions. Això ha estat així des que ens van obligar a convertir el club en una Societat Anònima Esportiva, i seguirà sent igual fins que deixem de ser-ho.

Per tant, sempre estarem en mans d’un reduït grup de persones amb elevat poder adquisitiu que podran fer i desfer al seu gust, com està passant ara. No és culpa d’ells, evidentment, però les probabilitats de trobar els millors preparats per gestionar el club baixen en picat per la senzilla raó que l’univers de possibles candidats per fer-ho és molt més limitat.

Si qualsevol es pogués presentar a dirigir el club i fossin els socis (un soci, un vot) els que decidissin els seus preferits en base als criteris que consideressin més adequats (projecte, experiència, projecció, etc.), seria més democràtic i higiènic, apart de que està demostrat que les decisions d’un elevat número de persones estadísticament sempre són més encertades que les d’un grup reduït de decisors.

Probablement el cop que vàrem poder votar ens vàrem equivocar triant Juli Pardo, però prefereixo tenir l’opció d’equivocar-me jo a que d’altres s’equivoquin per mi.

L’última ampliació de capital va ser un desastre perquè els petits accionistes no van anar-hi. Però segurament molts vàrem pensar que no servia de res tenir una, dues, cinc o deu accions perquè el poder sempre estaria en dos, tres o quatre persones.

Fa anys que el club és una empresa, una Societat Anònima Esportiva, i això no és culpa dels màxims accionistes. Però no podia estar-me d’escriure un article dient que, ni que fos en somnis, algun dia m’agradaria poder votar.

(Article publicat a PericosOnline).

Els torrons i Sergio González

L’entrenador de l’Espanyol es podrà menjar els torrons tranquil·lament i, per tant, ens n’hem d’alegrar perquè això és sinònim de que l’equip està en una posició còmoda de la classificació.

Cal remuntar-se a l’inici de la temporada passada, una època on Javier Aguirre encara tenia bons números, per trobar-se un Espanyol sumant nou o més punts en quatre jornades de Lliga consecutives. Un fet que demostra que el que ha aconseguit Sergio durant el mes de desembre no ens passa sovint i, per tant, no és fàcil: sumar nou punts de dotze possibles estant contra les cordes i visitant el Camp Nou.

L’Espanyol tenia onze punts a la jornada dotze i arriba a l’aturada nadalenca amb vint punts a la jornada setze. Si a la jornada dotze teníem el quart pitjor registre dels últims vint anys, l’esprint de desembre ens deixa amb el desè registre d’aquests últims vint anys a la jornada setze. Per tant, hem passat d’una posició perillosa i de les pitjors dels últims anys a una posició còmoda i normal.

Estem on molts hauríem signat estar a aquestes alçades de la pel·lícula: desens a la taula i a una distància prudencial de la zona on es reparteixen els números de la rifa per baixar a l’infern. Estem on ens correspon per pressupost i amb l’objectiu de la permanència, de moment, sota control.

Dit això, segueixo pensant que hem arribat gairebé a l’equador de la temporada i l’equip no té gens clar a què juga, una responsabilitat que recau directament en l’entrenador. Els números l’avalen per seguir a la banqueta i tenim un coixí de punts que ara per ara és suficient, però a mi em provoca certa intranquil·litat pensar que la majoria dels punts sumats han estat més per la intensitat i els collons dels jugadors que no pas perquè tinguem un míster que tingui les idees clares.

El gener arriba amb quatre partits molt propicis per posar-se com objectiu repetir el nou de dotze (Eibar a casa, visita al Bernabéu, Celta a casa i Almeria a casa). Posar-nos amb vint-i-nou punts a la jornada vint implicaria la setena millor puntuació dels últims vint anys i una projecció de cinquanta-cinc punts a final de temporada, el que seria la quarta millor classificació final de les dues últimes dècades.

De vegades parlem de posar-nos objectiu ambiciosos. Acabar gener amb vint-i-nou punts és ambiciós però assolible i, per tant, exigir-nos-ho a nosaltres mateixos hauria de ser gairebé una obligació.

Ara bé, si Sergio segueix guanyant partits al ritme de desembre, els que no ens mereixerem menjar-nos els torrons serem els que seguim dubtant de les seves aptituds com entrenador.

Ei, però que si l’Espanyol va bé, no m’importa quedar-me sense torrons!

(Article publicat a PericosOnline).

Evolució de la puntuació per jornada

Un cop disputades 15 jornades de Lliga, i si mirem les puntuacions històriques de l’Espanyol a Primera, podem dir que l’Espanyol està fent una temporada normal, però una mica per sota la mitjana.

A la següent gràfica, els colors signifiquen el següent:

  • Verd: millor puntuació de la història en una jornada determinada
  • Vermell: pitjor puntuació de la història en una jornada determinada
  • Blau: puntuació de la temporada actual en una jornada determinada
  • Groc: puntuació mitjana històrica en una jornada determinada
  • Gris: puntuació que marcaria la salvació (si la salvació a la jornada 38 estigués en 43 punts)

Puntuacio_per_jornada_20141216

Stuani: 15 gols a Cornellà

Christian Stuani va marcar el seu cinquè gol a Cornellà en Lliga aquesta temporada, igualant la seves marques en les 2 anteriors temporades al club.

Stuani va marcar el seu 15è gol a Cornellà vestint la blanc-i-blava i es posa a 1 gol d’igualar el récord a l’estadi, que tenen Sergio García, Verdú i Osvaldo amb 16 gols.

Cal destacar, però, que Stuani ja havia marcat a Cornellà jugant amb el Llevant i amb el Racing de Santander. Amb el Llevant va marcar l’únic gol del seu equip al minut 83 (van perdre 2-1) i amb el Racing també va marcat l’únic gol del seu equip al minut 12 (van perdre 3-1).

A més, Caicedo, va anotar el seu tercer gol i ja es col·loca com a 13è golejador en Lliga a Cornellà.

Golejadors_a_Cornella_2009_2015_20141215

La neurona d’Héctor Moreno

De tant en tant algun dels nostres jugadors ens demostra que l’aptitud amb la que va néixer per donar puntades a una pilota és inversament proporcional al seu número de neurones.

L’últim en refregar-nos la seva intel·ligència ha estat el mexicà Héctor Moreno, que ha vingut a dir que el seu somni és jugar en els millors equips del món però que, oh putada, ara la seva realitat és una merda perquè està en un equip lamentable com l’Espanyol. Ho ha intentat dir més educadament, però se li ha entès tot.

Curiosament, aquest senyor ha estat molt calladet des que es va lesionar de gravetat al Mundial i la merda de club en el que juga li ha seguit pagant la nòmina mentre ell no podia fer la seva feina. Però ara que torna a anar convocat es torna a creure el “rei del Mambo” i ja es veu de titular en algun equip de Champions.

Imagino que al club que anirà, que estarà entre els millors del món com somia, no li toleraran que sigui l’únic jugador de la plantilla que es nega a signar autògrafs als nens que li demanen com fa a l’Espanyol. Com probablement tampoc li permetran que es negui a atendre als mitjans de comunicació després d’un partit com sembla que sí es veu amb forces de fer a l’Espanyol.

Doncs bé, per mi aquest jugador ha demostrat ser un desagraït i, com a tal, ja pot marxar. Això sí, que prèviament passi per caixa i hi deixi uns quants milions d’euros. Suposo que entendrà que una merda de club com el nostre estarà encantat de fer diners gràcies a un dels millors centrals del món que acabarà fitxant per un dels millors equips del món.

I si no paga molt, que segueixi somiant, però a la grada i amb la seva neurona.

(Article publicat a PericosOnline).