Evolució de la puntuació per jornada

Un cop disputades 15 jornades de Lliga, i si mirem les puntuacions històriques de l’Espanyol a Primera, podem dir que l’Espanyol està fent una temporada normal, però una mica per sota la mitjana.

A la següent gràfica, els colors signifiquen el següent:

  • Verd: millor puntuació de la història en una jornada determinada
  • Vermell: pitjor puntuació de la història en una jornada determinada
  • Blau: puntuació de la temporada actual en una jornada determinada
  • Groc: puntuació mitjana històrica en una jornada determinada
  • Gris: puntuació que marcaria la salvació (si la salvació a la jornada 38 estigués en 43 punts)

Puntuacio_per_jornada_20141216

Stuani: 15 gols a Cornellà

Christian Stuani va marcar el seu cinquè gol a Cornellà en Lliga aquesta temporada, igualant la seves marques en les 2 anteriors temporades al club.

Stuani va marcar el seu 15è gol a Cornellà vestint la blanc-i-blava i es posa a 1 gol d’igualar el récord a l’estadi, que tenen Sergio García, Verdú i Osvaldo amb 16 gols.

Cal destacar, però, que Stuani ja havia marcat a Cornellà jugant amb el Llevant i amb el Racing de Santander. Amb el Llevant va marcar l’únic gol del seu equip al minut 83 (van perdre 2-1) i amb el Racing també va marcat l’únic gol del seu equip al minut 12 (van perdre 3-1).

A més, Caicedo, va anotar el seu tercer gol i ja es col·loca com a 13è golejador en Lliga a Cornellà.

Golejadors_a_Cornella_2009_2015_20141215

La neurona d’Héctor Moreno

De tant en tant algun dels nostres jugadors ens demostra que l’aptitud amb la que va néixer per donar puntades a una pilota és inversament proporcional al seu número de neurones.

L’últim en refregar-nos la seva intel·ligència ha estat el mexicà Héctor Moreno, que ha vingut a dir que el seu somni és jugar en els millors equips del món però que, oh putada, ara la seva realitat és una merda perquè està en un equip lamentable com l’Espanyol. Ho ha intentat dir més educadament, però se li ha entès tot.

Curiosament, aquest senyor ha estat molt calladet des que es va lesionar de gravetat al Mundial i la merda de club en el que juga li ha seguit pagant la nòmina mentre ell no podia fer la seva feina. Però ara que torna a anar convocat es torna a creure el “rei del Mambo” i ja es veu de titular en algun equip de Champions.

Imagino que al club que anirà, que estarà entre els millors del món com somia, no li toleraran que sigui l’únic jugador de la plantilla que es nega a signar autògrafs als nens que li demanen com fa a l’Espanyol. Com probablement tampoc li permetran que es negui a atendre als mitjans de comunicació després d’un partit com sembla que sí es veu amb forces de fer a l’Espanyol.

Doncs bé, per mi aquest jugador ha demostrat ser un desagraït i, com a tal, ja pot marxar. Això sí, que prèviament passi per caixa i hi deixi uns quants milions d’euros. Suposo que entendrà que una merda de club com el nostre estarà encantat de fer diners gràcies a un dels millors centrals del món que acabarà fitxant per un dels millors equips del món.

I si no paga molt, que segueixi somiant, però a la grada i amb la seva neurona.

(Article publicat a PericosOnline).

Sobre el futur de Sergio González

Onze punts a la jornada dotze és un registre dolent, en concret, el quart pitjor dels últims vint anys. La mitjana de punts a la jornada dotze d’aquestes últimes vint temporades és de quinze.

Les tres temporades en que teníem menys d’onze punts a la jornada dotze va haver-hi canvi d’entrenador, i sempre abans de la jornada catorze.

A la 2002-2003 portàvem vuit punts i Javier Clemente havia estat destituït a la jornada deu. A la 2012-2013 portàvem nou punts i Mauricio Pochettino va ser destituït a la jornada tretze. A la 2003-2004 portàvem deu punts, Juande Ramos havia estat destituït a la jornada cinc i Ramon Moya seria destituït a la jornada catorze.

Totes aquestes destitucions en el passat recent certifiquen que portar onze punts a aquestes alçades del campionat és dolent.

El panorama de desembre és esperançador: dissabte rebem el Llevant (jornada tretze), després anem al Camp Nou (jornada catorze), rebem el Granada (jornada quinze) i tanquem l’any anant al camp del Rayo (jornada setze). Tres equips d’allò que anomenem “la nostra Lliga”.

En el millor dels casos, si guanyem al Llevant, al Granada i al Rayo, i descomptant que al Camp Nou serà pràcticament impossible rascar cap punt, ens podríem plantar amb vint punts a la jornada setze. Això faria que ens col·loquéssim en números d’una temporada que es podria considerar normal, ja que la mitjana de punts a la jornada setze és de vint-i-un.

Tot el que no sigui sumar nou punts durant el mes de desembre ens seguirà fent estar en una zona molt perillosa de la classificació i cada cop amb menys temps de reacció.

No sé fins quan cal donar marge a Sergio perquè deixi de fer experiments amb el sistema de joc i trobi la tecla adequada, però crec que al club no li ha de tremolar el pols a l’hora de començar a posar-li ultimàtums. La seva feina, i per la que cobra un bon sou, és sumar punts. Per molt bé que ens caigui i per molt que sigui de la casa, l’hem de valorar com un professional i exigir-li els resultats que li exigiríem a qualsevol.

Sabíem que era una aposta arriscada i, com a tal, podia sortir bé o malament, que és el que fins ara està passant. Començar a parlar d’ultimàtums a Sergio no ens hauria de fer caure els anells.

(Article publicat a PericosOnline).

11 punts a la jornada 12

Després de la jornada 12, l’Espanyol suma 11 punts. És el quart pitjor registre ses que hi ha Lliga de 3 punts i 20 equips.

En les altres 3 temporades amb pitjor puntuació a la jornada 12, va haver-hi canvi d’entrenador durant la temporada i ens vàrem acabar salvant sumant 43 o 44 punts.

  • La temporada 2003-2004 només portàvem 8 punts (2 victòries, 2 empats i 8 derrotes; 9 gols a favor i 23 en contra) i érem cuers a la classificació. L’entrenador era Luis Fernández.
  • La temporada 2012-2013 portàvem 9 punts (2 victòries, 3 empats i 7 derrotes; 13 gols a favor i 20 en contra) i érem cuers a la classificació. L’entrenador era Mauricio Pochettino.
  • La temporada 2002-2003 portàvem 10 punts (3 victòries, 1 empat i 8 derrotes; 12 gols a favor i 21 en contra) i érem divuitens a la classificació. L’entrenador era Ramon Moya.

Enguany portem 11 punts (2 victòries, 5 empats i 5 derrotes; 12 gols a favor i 16 en contra) i som catorzens a la classificació. L’entrenador és Sergio González.

  • La temporada 2003-2004 la va començar Javier Clemente d’entrenador, que va ser destituït a la jornada 10 amb 5 punts i sent cuers. Luis Fernández va entrenar l’equip fins a final de temporada, que vàrem acabar amb 43 punts i en setzena posició.
  • La temporada 2012-2013 la va començar Mauricio Pochettino d’entrenador, que va ser destituït a la jornada 13 amb 9 punts i sent cuers. Javier Aguirre va entrenar l’equip fins a final de temporada, que vàrem acabar amb 44 punts i en catorzena posició.
  • La temporada 2002-2003 la va començar Juande Ramos d’entrenador, que va ser destituït a la jornada 5 amb 1 punt i sent cuers. Ramon Moya va entrenar l’equip fins que va ser destituït a la jornada 14 amb 10 punts i sent dinovens. Javier Clemente va entrenar l’equip fins a final de temporada, que vàrem acabar amb 43 punts i dissetena posició.

Dos anys de Collet

El dimecres dinou va fer dos anys que Joan Collet és President de l’Espanyol. Us haig de confessar que sóc dels que, quan va arribar al càrrec, va predir que duraria poc, bastant menys del que porta fins ara. Probablement la meva previsió estava molt condicionada per tot el soroll de fons – i no tant de fons – que va envoltar aquella Junta General d’Accionistes que va acabar amb la seva elecció com a màxim dirigent de l’entitat. Però, en tot cas, no deixa de ser un indicador més que em confirma que no m’haig de dedicar a la futurologia si vull arribar a final de mes.

Haig de reconèixer que Joan Collet m’ha sorprès positivament. Amb això no estic dient que ho hagi fet tot bé, ni de bon tros, però crec sincerament que ha fet coses positives en una situació de contorn difícil. De contorn del propi club en particular i de contorn del futbol espanyol en general.

Collet ha pres decisions que, en més d’una ocasió, sabem que han molestat els màxims accionistes, complint allò que va repetir tantes vegades durant les setmanes prèvies a la Junta: que no seria un titella de Daniel Sánchez-Llibre i Ramon Condal.

Per molt que alguns s’han entestat en seguir-lo nomenant “senyor encarregat” de forma despectiva, és de justícia reconèixer que, amb els temps, ha demostrat que no és l’encarregat de ningú. És cert que és President perquè té el suport accionarial de Dani i Condal però per mi els encarregats segueixen ordres. I Collet em sembla que no ho ha fet.

Ser Director d’alguna cosa requereix prendre decisions i ser valent. Sé per pròpia experiència, perquè alguna cosa em toca dirigir, que moltes vegades no és fàcil. Entre d’altres coses perquè, de tant en tant, toca fer i decidir coses que no són populars. I llavors és quan toca aplicar el sentit comú, la mà esquerra i explicar-se. Explicar els motius de les decisions és molt important i segurament aquí és on més ha punxat el President.

Collet ha pres decisions i en això cal felicitar-lo. Quan s’ha equivocat prenent-les també ha d’entendre que se’l critiqui, perquè una part del sou de dirigir alguna cosa va destinat a esmorteir les crítiques. Pretendre ser el màxim dirigent de l’Espanyol sense entendre que cada dia et diran com has de fer la teva feina és ser un il·lús.

Què Joan Collet podria haver fet més coses? Sens dubte. Què Joan Collet podria haver pres millors decisions? Sens dubte. Què Joan Collet es podria haver explicat millor? Sens dubte. Però aquí tots portem un President a dins i tots hauríem fet coses diferents, hauríem pres decisions diferents i hauríem explicat les coses diferents.

(Article publicat a PericosOnline).

100 partits a Cornellà-El Prat

Diumenge es va disputar el partit número 100 de Lliga a Cornellà.

A la següent gràfica es pot veure la tendència d’asssitència (en color blau) a l’estadi (que és clarament baixista) i també el repartiment de les victòries (verd), empats (groc) i derrotes (vermell).

Cornella100partits_01

D’aquests 100 partits, l’Espanyol n’ha guanyat 44, n’ha empatat 26 i n’ha perdut 30. A més, ha marcat 139 gols i n’ha encaixat 117.

Si ho comparem amb els resultats de Lliga a Sarrià, Montjuïc i Cornellà, es pot comprovar que a Cornellà, la tendència és molt similar a Montjuïc i clarament pitjor que a Sarrià.

Cornella100partits_02

Assistència i resultats diumenge a les 17h

Aquest diumenge l’Espanyol rep al Deportivo en partit de Lliga a les 5 de la tarda a Cornellà.

Aquest horari li va prou bé a l’Espanyol, tant pel que fa a l’assistència de públic com als resultats.

La mitjana d’espectadors en els 21 partits que s’hi han disputat a aquesta hora és de 25.598. I, a més, la tendència que es pot veure a la gràfica següent és molt plana. Podríem dir que aquest horari no s’ha vist tant afectat per la davallada d’espectadors general.

Pel que fa als resultats, en 21 partits jugats, n’hem guanyat 11 (més de la meitat), n’hem empatat 7 i només n’hem perdut 3.

Resultats_diumenge_17h

Pel que fa al cas concret dels enfrontaments Espanyol-Deportivo a Cornellà, els resultats són immillorables. Fins ara ens hem enfrontat 3 cops als gallecs i sempre hem guanyat pel mateix resultat: 2-0.

  • Temporada 2009-10. Jornada 22. Gols de Verdú i Callejón
  • Temporada 2010-11. Jornada 28. Gols de Iván Alonso i Verdú
  • Temporada 2012-13. Jornada 17. Gols de Simao i Stuani