En descens a la jornada 3

Sempre diem que començar malament la Lliga fa que ho arrastrem tota la temporada, tal i com ja vaig demostrar fa 2 anys en el post “Els mals inicis equivalen a temporades dolentes“.

Després de 3 jornades de Lliga, l’Espanyol suma 1 punt i se situa penúltim (i, per tant, en zona de descens).

Des que hi ha lliga de 20 equips (temporada 1987-1988), l’Espanyol havia estat en posició de descens a la 3ª jornada en 3 ocasions:

  1. Temporada 1992-1993. Aquella temporada vam acabar baixant a Segona Divisió. Va començar entrenant l’equip Novoa, que va ser subtituit per Juanjo Diaz.
  2. Temporada 2002-2003. Aquella temporada vam acabar en 17ª posició (1 plaça per sobre del descens). Va ser l’any que va començar Juande Ramos d’entrenador i que només va durar 5 jornades. Després va venir Ramon Moya (que va durar 9 partits a la banqueta) i finalment Javier Clemente.
  3. Temporada 2012-2013. Aquella temporada vam acabar en 13ª posició. L’equip el va començar dirigint Mauricio Pochettino, que va ser rellevat per Javier Aguirre a la jornada 14.

En aquestes 3 temporades, només vam estar entre els 10 primers de la classificació de la Lliga en 11 jornades (el 9,6%), mentre que vam estar a la 2ª meitat de la taula en 103 jornades (90,4%).

A més, en aquestes 3 temporades vam estar ocupant posicions de descens a Segona en 44 jornades, el 38,6% de les jornades.

Resten 35 jornades de Lliga, però els precendents no auguren que enguany sigui una temporada tranquil·la, com a mínim des del punt de vista esportiu.

Torna la marmota

Es confirma que Dani Sánchez-Llibre i Ramon Condal segueixen sent els amos de la botigueta. L’endemà de la Junta General d’Accionistes de la vergonya del 19 de novembre de 2012 se’ns va assegurar que els dos màxims accionistes s’apartaven i que Joan Collet tindria llibertat de maniobra.

Nota al marge. Als que vàrem dir que no ens ho crèiem ens van titllar d’incrèduls (com a poc). Però el temps sempre posa a tothom al seu lloc.

En defensa del President Collet cal dir que ha intentat manar. Fins al punt d’haver tibat tant la corda que els amos s’han enfadat. I com que s’han enfadat i la joguina és seva, han decidit tornar a fer canvis al Consell i entre alguns executius.

La sensació entre l’afició és que al Consell es viu una mena de Joc de Trons. Bé, per alguns és una mena de Joc de “Trilers”, on ballen els noms i les cadires, però que al capdavall tot canvia per acabar sense canviar res.

Està clar que els màxims accionistes tenen tot el dret de fer i desfer com vulguin i quan vulguin, però aquestes maniobres a l’ombra per posar aquest i treure aquell, per col·locar l’amic de la família i defenestrar al que ha gosat fer un moviment important sense demanar permís al patró, només aconsegueixen que l’afició es vagi afartant i allunyant cada cop més. Cada cop més empresa i menys club.

Mentre a dalt de tot es barallen per egos, la grada es va despoblant a marxes forçades. I, enmig, els treballadors, que han vist companys acomiadats però que no sé si intueixen que a sobre seu es tingui un pla concís per sortir de la situació de precarietat en la que estem immersos.

Potser que ens deixem de lluites de poder i posem un govern ferm i preparat.

Tot plegat, un caldo de cultiu magnífic perquè diumenge la piloteta entri.

(Article publicat a PericosOnline).

Balanç de fitxatges de Primera

Fa un any vaig publicar una sèrie de gràfiques comparant el que s’havien gastat els equips de Primera divisió en fitxatges les últimes temporades.

Avui actualitzo les gràfiques afegint el tancament del mercat de fixatges d’estiu d’enguany.

En totes les gràfiques apareix el balanç de cada temporada. El balanç és la diferència entre el que ingressa un club per la venda de jugadors i el que gasta per la compra de jugadors. Per tant, un balanç positiu vol dir que ha ingressat més que ha gastat. Per contra, un balanç negatiu equival a més despesa en incoporacions que en ingrés per vendes.

A la primera gràfica podeu trobar el balanç d’aquest estiu.

Es pot comprovar que l’equip amb millor resultat és l’Athletic Club (+35 milions d’euros) i que l’equip amb un balanç pitjor és el Barça (-76,5 milions).

Balanç_fitxatges_20140902_05


A la segona gràfica hi ha el balanç sumat de les 3 últimes temporades (des de la 2012-13 a l’actual).

El millor balanç el té el Málaga (+84,4 M€) i el pitjor el Barça (-147,9 M€).

Balanç_fitxatges_20140902_04


A la tercera gràfica hi ha el balanç sumat de les últimes 5 temporades (des de la 2010-11 a l’actual).

El millor balanç el té el València (+105,4 M€) i el pitjor el R. Madrid (-205,6 M€).

Balanç_fitxatges_20140902_03


Per acabar, una gràfica que recull el balanç sumat de Barça+R.Madrid de les últimes 6 temporades i el compara amb el balanç sumat dels altres 18 equips que actualment estan a Primera.

Es pot comprovar que el resultat és esgarrifós. En les últimes temporades, Barça+R.Madrid tenen un balanç de -645 M€. Això vol dir que aquests 2 clubs han perdut 107 mil milions de pessetes en 6 anys.

Per contra, els altres 18 equips tenen un balnaç positiu de 539 M€, el que significa que han guanyat 90 mil milions de pessetes en 6 anys.

Balanç_fitxatges_20140902_06

Balanç de fitxatges de l’Espanyol

El setembre de l’any passat vaig escriure un article on demostrava amb números que “l’Espanyol no ven malament“.

Un cop tancat el mercat de fitxatges, és un bon moment per actualitzar els números del que ha gastat l’Espanyol en compres de jugadors i el que ha ingressat en vendes.

Aquest estiu ens hem gastat 2,2 milions en compres (Montañés i Álvaro del Zaragoza) i hem ingressat 5,25 milions en la venda de David López al Nàpols.

A la primera gràfica hi ha el balanç (vendes-compres) des de la temporada 2004-2005.

Balanç_fitxatges_20140902_01

A la gràfica es pot veure que en 4 anys el balanç ha estat negatiu, per bé que les altres 7 el balanç ha estat positiu.

En total, en 11 temporades l’Espanyol ha guanyat 42,6 milions d’euros.

Si fem el zoom a les últimes 5 temporades, l’Espanyol ha venut jugadors per valor de 73,2 milions i n’ha comprat per 22,8. Per tant, el balanç de les últimes 5 temporades és de +50,4 milions d’euros.

A la segona gràfica hi trobareu el que hem gastat i ingressat cada una de les temporades, des de la 2004-05.

Balanç_fitxatges_20140902_02

Ja hi som tots

UefaFinal2007Subcampions_tn1179359513PinyaS’ha tancat el període de fitxatges d’estiu i ja tenim la plantilla confeccionada. Han marxat set jugadors i n’han arribat vuit.

Ara estem en aquell moment de la temporada de queixar-nos de tot. Perquè alguns pensen que segurament no han marxat els que ho havien de fer. Perquè alguns pensen que segurament ha marxat algun pilar bàsic de la plantilla. Perquè alguns pensen que segurament alguns dels que han arribat empitjoren el que teníem. Mai plou a gust de tots.

Jo no sé si els que han vingut són millors que els que han marxat. Fins que no els vegi jugar plegats i fins que el sistema que vol imposar l’entrenador no maduri, no sabrem si tenim les millors peces pel nostre joc. Jo, com cada temporada, prefereixo esperar un temps prudencial per criticar un fitxatge o un altre. Però, si el critiqués, hauria de ser just fent l’esforç de posar-me en la pell del qui el va portar coneixent les condicions de contorn en el moment que ho va fer.

De la mateixa manera, no vull ni puc criticar el director esportiu perquè la seva feina és molt difícil. Tots i cadascun dels aficionats portem un director esportiu a dins i, des de la barrera, ho veiem tot molt fàcil.

Sigui com sigui, els jugadors que defensaran el nostre escut, amb l’objectiu de sumar quaranta-tres punts quan abans millor, ja sabem quins són. Són els nostres gladiadors i, des d’avui, hem d’estar a mort amb ells. Ens podran agradar més o menys, ens podran deixar més o menys tranquils, però els que marcaran els gols que celebrarem seran ells, i els que els evitaran també.

Estem en mans de vint-i-quatre esportistes. Nosaltres només podem transmetre’ls tot el nostre suport i la nostra empenta des de la grada. Exigint-los que sempre es deixin la pell per la samarreta, però animant sense parar.

(Article publicat a PericosOnline).

Thievy no ha empatat amb ningú

Thievy Bifouma és un noi de vint-i-dos anys que l’Espanyol va fitxar pel Juvenil procedent de l’Estrasburg el gener de 2010 (quan en tenia disset).

L’estiu de 2011 se li va fer fitxa del primer equip. La temporada 2011-12 va jugar en 19 partits de Lliga (en 11 de titular) i 4 de Copa (en 2 de titular), va marcar 1 gol i va donar 4 assistències.

L’estiu de 2012 se’l va cedir a la Unión Deportiva Las Palmas de Segona Divisió, on va jugar la temporada 2012-13. Amb Las Palmas va jugar 38 partits de Lliga (en 36 de titular) i en 6 de Copa (en tots de titular), va marcar 14 gols i va donar 10 assistències.

L’estiu de 2013 va acabar la cessió i va tornar a l’Espanyol. A l’Espanyol s’hi va estar fins al gener, quan se’l va cedir al West Bromwich Albion, de la Premier League anglesa. A l’Espanyol va jugar 11 partits de Lliga (en 2 de titular) i en 3 de Copa (en tots de titular), i va marcar 3 gols. Al West Brom va jugar 6 partits de Premier (en 3 de titular) i va marcar 2 gols.

Com a resum, entre Lliga de Primera i Premier, en 2 temporades Thievy ha jugat 36 partits (en 16 de titular) i ha marcat 6 gols. O sigui, tampoc estaríem parlant d’una llegenda del futbol.

Thievy és un noi que, pel que hem pogut llegir a la premsa aquests dies, té una fitxa que supera els 400.000 euros anuals. El que vindrien a ser uns 28.571 euros mensuals (amb dues pagues extres). És a dir, aquest noi de vint-i-dos anys s’embutxaca cada mes el que molts socis guanyen, amb sort, en un any.

Thievy és un noi desagraït i covard. Desagraït perquè no vol recordar-se de quin club el va portar de França per fer-lo debutar a la Primera Divisió espanyola. I covard perquè no dona la cara públicament per dir que vol marxar de l’Espanyol perquè en algun altre lloc li paguen més, o perquè li agrada més el clima del sud d’Espanya o perquè, senzillament, no suporta l’afició de l’Espanyol (totes tres excuses inventades per mi, que consti).

Ara està jugant al vell truc de no presentar-se als entrenament per fer xantatge al club que li paga i pressionar la seva sortida.

Doncs bé, el club hauria de sancionar-lo durament (molt més durament del que ha fet fins ara), fins al límit que permeti el contracte que té signat amb el jugador. Si se’l pot suspendre de sou, doncs no cal ni pensar-s’ho.

Dit això, és evident que cal buscar-li una sortida i, si és possible, abans que acabi el mes d’agost. No crec que el club pugui permetre’s tenir un nen desagraït i covard a la graderia cobrant una morterada per gastar-s’ho en perruquers addictes a alguna substància poc legal.

(Article publicat a PericosOnline).