DEP Carles de Nadal

Carles_de_nadalHi ha notícies que et toquen molt.

I avui, en assabentar-me de la mort d’en Carles de Nadal per una piulada d’en Gerard, he tingut una profunda sensació de tristesa.

Seria impossible trobar algun ex-alumne dels Maristes Valldemia de Mataró que no recordi en Carles de Nadal (podeu veure més info biogràfica aquí).  I no parlo només de la meva generació d’ex-alumnes, sinó d’unes quantes generacions que el varen tenir de professor d’educació física.

Certament, pel seu físic (gras i amb aquelles ulleres de cul de got) no semblava un professor d’educació física. Però no hem d’oblidar que que, a més de “física”, l’assignatura també anava d’EDUCACIÓ.

En Carles era un malalt dels esports en general i en particular del bàsquet. Havia estat entrenador del primer equip del CD Mataró (de l’època quan estava a Divisió d’Honor), a més de seleccionador català de categories inferiors.

De ben segur que tots el que el vàrem tenir de professor o d’entrenador, recordem expressions molt seves com el mític “elimonado”. Geni i figura.

Per no parlar de la seva enorme afició a l’òpera…

En fi, podria seguir explicant vivències viscudes amb en Carles, però ara és moment per tenir un record per ell i per totes les bones estones que ens va fer passar de petits i de joves, i per l’educació i els valors que ens va saber transmetre.

Descansa en pau, Carles. Avui el cel és un lloc una mica millor.

Renovar un jugador

A principis del mes de febrer Joan Collet va anar a la Festa del Cargol i va anunciar que la renovació de Kiko Casilla era cosa de deu dies.

Si el President va fer aquestes declaracions devia ser perquè la renovació del porter anava per molt bon camí. O potser és que les negociacions no estaven tant encarrilades però es va decidir llançar aquest missatge a l’opinió pública per pressionar en certa manera el jugador i/o per sondejar l’opinió dels aficionats. Per altra banda, si les declaracions del President no haguessin sigut certes, l’entorn del jugador hauria sortit a desmentir el President, i no van fer-ho. En tot cas, tot això són suposicions que no serveixen per res més que per generar malentesos i que al final de l’article proposo com es podrien evitar.

Com que han passat bastant més de deu dies des de la Festa del Cargol i recentment hem sentit com el Conseller responsable de l’àrea esportiva i el mateix jugador s’han creuat unes declaracions en certa manera enfrontades, podem interpretar que les negociacions es deuen haver torçat.

No sabem quina de les dues parts, club o jugador, ha estat la que ha fet torçar la renovació, però el fet evident és que ara la cosa no sembla que s’hagi de resoldre en deu dies.

Amb el que sabem, jo sóc incapaç de dir qui té la raó. Per començar perquè per poder saber si algú té raó caldria conèixer tots els detalls i no els coneixem. Però, en qualsevol cas, com en tota negociació, no es tracta de tenir la raó perquè no hi ha ni bons ni dolents, sinó dues parts que miren pels seus propis interessos.

En aquest sentit, no entenc els aficionats que creuen conèixer tota la veritat i que, conseqüentment, ja han dictat sentència, ja sigui en contra del club o en contra del jugador.

Fins aquí tot el que sabem del cas de Kiko Casilla, que no és gaire diferent del que ha anat passant els darrers temps amb les negociacions per renovar altres jugadors.

El que jo li demano al club és que gestioni les renovacions d’una altra manera per evitar malentesos, interpretacions interessades i suposicions que només acaben en divisió entre l’afició. Demano aquesta gestió pel bé de tots però, per damunt de tot, pel bé del club. I no parlo només de gestionar diferent el cas concret de Casilla, sinó de totes les renovacions.

La gestió per renovar un jugador jo crec que ha de tenir tres eixos fonamentals:

1. Qualsevol negociació necessita el seu temps i no s’ha d’accelerar o frenar per interessos que no siguin els del club. El club ha de marcar aquest temps.

2. Les negociacions cal fer-les amb discreció. No crec que retransmetre les negociacions a través de la premsa sigui una bona manera de fer les coses. I si els jugadors utilitzen els seus representants per filtrar informacions interessades als mitjans, el que ha de fer el club és dir una vegada i una altra (i les vegades que faci falta) que les negociacions es fan a porta tancada i no s’expliquen.

3. Un cop tancada la negociació, tant si ha acabat amb la renovació del jugador com si no, cal que el club sigui transparent explicant-ho tot. Només d’aquesta manera podrem ser objectius i evitar interpretacions malintencionades.

Sistematitzant la gestió de certes tasques del club començarem a posar ordre i no transmetrem imatge d’improvisació. I quan els representants sàpiguen que a l’Espanyol les negociacions per renovar els jugadors sempre es fan de la mateixa manera, potser començaran a dubtar que ens poden prendre el pèl alegrament.

(Article publicat a PericosOnline).

Les 10 últimes jornades de Lliga

En aquest post presento els resultats de l’estudi de les 10 últimes jornades de Lliga de l’Espanyol en totes les temporades des que hi ha Lliga de 20 equips i 3 punts (temporada 1997-1998).

A la primera gràfica s’hi pot apreciar els punts que ha sumat l’Espanyol en les últimes 10 jornades de cada campionat.

10_ult_jornades_20140321_01

Cal destacar les temporades 1998-99 (amb Brindisi) i 2008-09 (la de la remuntada de Pochettino), on l’equip va sumar 25 punts (de 30 possibles).

En valor percentual (punts sumats sobre punts possibles), he ordenat les temporades de millor a pitjor:

10_ult_jornades_20140321_02

En aquesta gràfica destaca negativament la temporada 2007-2008, on l’Espanyol només va sumar un 10% dels punts en joc (3 de 30), amb 7 derrotes, 3 empats, cap victòria, només 3 gols a favor i 18 gols en contra. Va ser l’últim tram de la segona volta nefasta de Valverde.

Aquella temporada l’equip estava a la 6a posició amb 45 punts a falta de 10 jornades per acabar la Lliga, i finalment va acabar a la posició 12 amb 48 punts.

A la gràfica següent hi podeu veure la classificació de l’Espanyol a la Lliga si només agaféssim les últimes 10 jornades.

10_ult_jornades_20140321_03

Atenció perquè a la 1998-99 i a la 2008-09 som líders a la Lliga. Però molta atenció també perquè en 3 temporades estaríem en posició de descens (2007-08 amb Valverde, 2010-11 i 2011-12 amb Pochettino).

Pel que fa a la diferència de gols (gols a favor – gols en contra) en aquestes 10 últimes jornades, en 10 de les 16 temporades, l’equip ha encaixat més gols que no pas n’ha marcat.

10_ult_jornades_20140321_04

I, finalment, la gràfica més significativa de l’estudi, on s’analitza la variació de posició entre la jornada 28 i la jornada 38.

10_ult_jornades_20140321_05

Aquesta gràfica és especialment pessimista perquè només en 5 temporades de 16 (31%) hem estat capaços de millorar la posició en les últimes 10 temporades.

Tres partits en una setmana

Aquest dissabte, l’Espanyol comença una sèrie de 3 partits en només 1 setmana. Això passa quan hi ha jornada de Lliga entre setmana, com és el cas de la setmana vinent.

En les últimes 10 temporades (des de la 2003-2004), l’Espanyol ha disputat 3 partits en 1 setmana en 19 ocasions.

En aquesta entrada he recollit i presento gràficament l’anàlisi d’aquests 57 partits (19 partits x 3 partits/setmana).

Per començar, cal destacar que l’Espanyol ha sumat 67 punts dels 171 punts possibles, el que equival a un 39,2%. Per tant, podem afirmar que, quan ens juguem 9 punts en 1 setmana, en mitjana en sumem 3,5 (que és el 39,2% de 9).

Si mirem la primera gràfica, podem comprovar que, efectivament, en les 19 vegades que hem jugat 3 partits en 1 setmana, la majoria de vegades hem sumat 3 o 4 punts.

3partits_en_1setmana_20140320_01

En concret, hem sumat 3 punts en 5 ocasions i 4 punts en 3 ocasions.

A la següent gràfica es pot observar, en valor absolut, les vegades que hem sumat 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 o 9 punts.

3partits_en_1setmana_20140320_02

Destaca que només 1 vegada en 10 anys hem estat capaços de sumar els 9 punts. Concretament, va ser la temporada 2008-2009, la de la salvació miraculosa amb Pochettino a la banqueta:

    • Jornada 31. 19 abril 2009. Espanyol 1 – Racing 0
    • Jornada 32. 23 abril 2009. Sporting 0 – Espanyol 3
    • Jornada 33. 26 abril 2009. Espanyol 2 – Betis 0

Per altra banda, només en 2 ocasions hem tancat amb 0 punts la sèrie de 3 partits en 1 setmana.

Si ens ho mirem pel número de vegades que ens ha tocat jugar 3 partits en 1 setmana en cada temporada de les 10 últimes, destaquen les temporades 2009-10 i 2011-12 amb 4 ocasions.

3partits_en_1setmana_20140320_05

Finalment, si ens ho mirem per efectivitat (números de punts sumats sobre els punts possibles), ens surten les 2 darreres gràfiques:

  • a la primera es mostra l’efectivitat en percentatge
  • a la segona es mostra en valor absolut: punts sumats (en color blau) vs punts possibles (en color verd).

3partits_en_1setmana_20140320_04

3partits_en_1setmana_20140320_03

Tots els horaris de Cornellà

(Nota: Si us voleu descarregar l’informe complert en un fitxer PDF, podeu fer-ho aquí: Tots els horaris de Cornella_OscarJulia)

Ara que s’han jugat 100 partits a Cornellà, he decidit fer aquest informe analitzant tots els horaris d’aquest centenar de partits, tant en Lliga com en Copa.

D’entrada, us avanço una dada sorprenent i impactant: els 100 partits oficials a Cornellà s’han jugat en 28 horaris diferents.

En concret, hem jugat partits els següents dies i hores:

  • Dilluns: 21h i 22h
  • Dimarts: 20h, 21h, 22h
  • Dimecres: 19h30, 20h, 21 i 21h30
  • Dijous: 19h30, 20h i 22h
  • Divendres: 21 i 21h30
  • Dissabte: 16h, 18h, 20h, 21h, 22h
  • Diumenge: 12h, 16h, 17h, 18h, 19h, 20h, 21h, 21h30 i 22h

A la següent gràfica podeu veure el repartiment dels 100 partits per dia de la setmana:

Horaris_Cornella_20140319_01

Ordenant de major a menor número de partits i dividint-lo per temporades obtindríem la gràfica següent:

Horaris_Cornella_20140319_02

I ordenant-ho per temporades, quedaria:

Horaris_Cornella_20140319_03

Repartint els partits proporcionalment per dia, ho podeu veure a la gràfica següent:

Horaris_Cornella_20140319_04

Com es pot comprovar a la gràfica, la meitat dels partits s’han jugat en diumenge (49%), mentre que entre setmana s’han jugat el 24% dels partits.

Però si posem el zoom en les 2 primeres temporades a Cornellà (2009-10 i 2010-11) i comparem amb les 2 últimes (2012-12 i 2013-14), les proporcions canvien bastant.

Fixeu-vos que en les 2 primeres temporades es van jugar més de la meitat dels partits en diumenge (56%), mentre que entre setmana se’n jugava 1 de cada 6 (17%).

Horaris_Cornella_20140319_05

Si posem el zoom en les 2 darreres temporades (2012-13 i 2013-14), el percentatge de partits en diumenge cau a un 40% (15 partits de 37), mentre que entre setmana s’han disputat el 30% dels partits (11 de 37).

Ho podeu veure a la gràfica següent, de la que podem concloure que, en les 2 darreres temporades, aproximadament per cada partit en diumenge, ens toca un partit en dissabte i un altre entre setmana.

Horaris_Cornella_20140319_06

Si anem al detall, a la següent gràfica podeu veure els 28 horaris diferents repartits entre les 5 temporades.

Horaris_Cornella_20140319_07

Destaca l’horari de diumenge a les 5 de la tarda amb 21 dels 100 partits (un 21% del total), per bé que 19 d’aquests 21 partits es van jugar les 2 primeres temporades a Cornellà (2009-10 i 2010-11). En les altres 3 temporades a Cornellà (2011-12, 2012-13 i 2013-14) només s’han jugat 2 partits diumenge a les 5 de la tarda.

Horaris_Cornella_20140319_08

El segon horari amb més partits disputats són els diumenges a les 12:00 i els dissabtes a les 18:00 (9 partits en cadascun d’aquests horaris).

Horaris_Cornella_20140319_09

Horaris_Cornella_20140319_10

El tercer horari amb més partits són els dissabtes a les 22:00 (7 partits).

Horaris_Cornella_20140319_11

Tota la taula del número de partits totals per horari, ordenats de més partits a menys:

Horaris_Cornella_20140319_12

 

A la següent gràfica es mostra, per cada temporada, el número total de partís que s’han jugat (en color verd), comparat amb el número d’horaris diferents d’aquella temporada (en color blau). Destaca la temporada 2012-13, en la que es van jugar 20 partits a Cornellà en 16 horaris diferents.

Horaris_Cornella_20140319_13

Espectadors per dia de la setmana

Pel que fa al número d’espectadors a l’estadi per dia de la setmana, els diumenges (25.066 espectadors en mitjana) i els dissabtes (24.049) són els dies en que hi ha més espectadors a Cornellà:

Horaris_Cornella_20140319_14

La mateix gràfica anterior traient els partits contra Barça i Madrid (que són els que més distorsionen les mitjanes d’espectadors), i deixant només els partits de Lliga quedaria de la següent manera:

Horaris_Cornella_20140319_15

 

En aquest cas es produeix l’efecte curiós que el dia de la setmana amb més espectadors en partits de Lliga (i sense els enfrontament contra Barça i Madrid) és dimecres. Això és degut que en dimecres hem jugat 2 partits de Lliga amb una molt bona entrada:

  • Temporada 2009-10. Jornada 4. Espanyol 2 – Màlaga 1. 25.130 espectadors. Va ser el segon partit de Lliga a Cornellà (el primer havia estat la derrota a la jornada 2 0-3 contra el R.Madrid).
  • Temporada 2010-11. Jornada 36. Espanyol 2 – València 2. 23.652 espectadors. Va ser el dia que vam perdre matemàticament l’esperança d’anar a Europa la temporada següent després d’haver fet una primera volta de campionat espectacular i una segona volta lamentable.

Si mirem l’evolució d’espectadors de cada temporada en partits jugats diumenge, veiem que la tendència és a la baixa:

Horaris_Cornella_20140319_16La tendència a la baixa es manté si traiem els partits contra Barça i Madrid:

Horaris_Cornella_20140319_17

De la mateixa manera, els partits en dissabte també han patit una davallada d’espectadors:

Horaris_Cornella_20140319_18

 

I traient enfrontaments contra Barça i R.Madrid també es manté la tendència:

Horaris_Cornella_20140319_19

 

Espectadors per franja horària

Si fem el zoom en els diferents horaris dels partits jugats en diumenge, es produeix un efecte curiós. Si tenim en compte tots els partits (incloent Barça i Madrid), l’horari de diumenge a les 5 de la tarda és el 5è:

Horaris_Cornella_20140319_20En canvi, si traiem l’efecte Barça i Madrid, l’horari amb més espectadors és el de diumenge a les 5:

Horaris_Cornella_20140319_21

Si fem el mateix exercici amb els diferents horaris de dissabte, el millor horari sempre és el de les 20:00:

Horaris_Cornella_20140319_22

 

… encara que descomptem Barça i Madrid:

Horaris_Cornella_20140319_23

Pel que fa als espectadors entre setmana, el millor horari és dimecres a les 21h, per bé que dimecres a les 20h i dijous a les 20h el segueixen de molt a prop.

Horaris_Cornella_20140319_24

Punts sumats per dia o franja horària

En aquest apartat comparo el percentatge de punts aconseguits (del total possible). Pels partits de Copa, també he considerat que la victòria suma 3 punts i l’empat 1 punt, per bé que és evident que la competició no funciona així. M’he permès aquesta llicència per poder comparar de la mateixa manera els 100 partits, tant de Lliga com de Copa.

De la primera gràfica es pot deduir que els millors dies (en quant a resultat) són els dijous, en que hem sumat el 87% dels punts en joc: 3 victòries en Lliga, 1 victòria en Copa, 1 empat en Copa i cap derrota. Per tant, podem concloure que mai hem perdut cap partit a l’estadi disputat en dijous.

 Horaris_Cornella_20140319_25

Hi ha un altre dia de la setmana en que no hem perdut mai: els divendres. Hem sumat el 78% dels punts en 3 partits de Lliga: 2 victòries i 1 empat.

En canvi, els diumenges, el dia amb més partits i més espectadors, només hem sumat la meitat (49,6%) dels punts en joc: 20 victòries, 13 empats i 16 derrotes.

Si considerem només els partits de Lliga (traient els de Copa), els dijous hem guanyat tot el que hem jugat (3 victòries en 3 partits).

Horaris_Cornella_20140319_26

Els dimecres tampoc no hem perdut mai en Lliga: 1 victòria i 1 empat en 2 partits.

Els divendres tampoc no hem perdut mai en Lliga: 2 victòries i 1 empat en 3 partits.

A l’altre extrem hi trobem els dimarts. Mai hem guanyat cap partit de Lliga en dimarts a l’estadi: 1 empat i 1 derrota en 2 partits.

De tot això, podem concloure que els partits de Lliga entre setmana se’ns donen molt bé, ja que hem guanyat 9 partits i només n’hem perdut el 2 (el 14%, 1 de cada 7), com podem veure a la següent gràfica:

Horaris_Cornella_20140319_27

Si posem el zoom en el percentatge de punts sumats en dissabte, la temporada actual està sent la millor.

 Horaris_Cornella_20140319_28

Per bé que, si no juguem contra Barça o Madrid, és un dia que se’ns dona molt bé:

Horaris_Cornella_20140319_29

En canvi, en diumenge l’efectivitat de l’equip és més baixa que en dissabte:

Horaris_Cornella_20140319_30

 

Els números en diumenge tampoc milloren significativament si traiem Barça i Madrid:

Horaris_Cornella_20140319_31

Si posem l’accent en l’efectivitat segons l’horari dels dissabtes, el millor horari són les 9 de la nit:

Horaris_Cornella_20140319_32

Sense Barça i Madrid:

Horaris_Cornella_20140319_33

I posant el zoom en els horaris de diumenge, l’horari més efectiu per sumar punts són les 5 de la tarda.

Horaris_Cornella_20140319_34

Traient Barça i Madrid, diumenge a les 22h només hem jugat 1 partit i el vam guanyar. Va ser un 2-1 contra l’Athletic Club a la jornada 3 de la temporada 2011-12.

 Horaris_Cornella_20140319_35

 

Nota: Si us voleu descarregar l’informe complert en un fitxer PDF, podeu fer-ho aquí: Tots els horaris de Cornella_OscarJulia.

(Article publicat a PericosOnline).

Puntuació Espanyol a la jornada 27

L’Espanyol ha acabat la jornada 27 de Lliga amb 36 punts.

A falta d’11 jornades (33 punts en joc), l’Espanyol té l’objectiu de la temporada (la permanència) a tocar.

A la següent gràfica he comparat la puntuació de l’Espanyol a la jornada 27 des que hi ha Lliga de 3 punts i 20 equips (temporada 1997-98). A més, he tret el promig d’aquestes temporades, que és de 34,3 punts.

Punts_RCDE_J27

Vista la gràfica, podem concloure que l’Espanyol està fent una temporada “estàndard” des del punt de vista objectiu de la puntuació, perquè suma 36 punts quan la mitjana dels últims anys és de 34,3.

Un altre debat possible a tenir seria si, amb el pressupost dedicat al primer equip aquesta temporada, tenir 36 punts a falta d’11 jornades per acabar el campionat és molt més que una temporada estàndard.

En tot cas, això ja és un debat subjectiu. Vosaltres què en penseu?

Victòria perica i derrota culer

A la jornada de Lliga d’aquest cap de setmana han coincidit dos resultats, que poques vegades acostumen a coincidir: derrota del Barça i victòria de l’Espanyol.

En concret, des que l’Espanyol juga a Cornellà-El Prat (temporada 2009-2010), aquesta coincidència només s’ha produït quatre vegades:

  • Temporada 2009-10. Jornada 22 (14 febrer 2010): Espanyol 2 – Depor 0 i At.Madrid 2 – Barça 1
  • Temporada 2010-11. Jornada 34 (2 maig 2011): Espanyol 2 – Ath.Bilbao 1 i R.Societat 2 – Barça 1
  • Temporada 2012-13. Jornada 20 (19 gener 2013): Espanyol 3 – Mallorca 2 i R.Societat 3 – Barça 2
  • Temporada 2013-14. Jornada 27 (9 març 2014): Espanyol 3 – Elx 1 i Valladolid 1- Barça 0

Per tant, fins aquest cap de setmana, els pericos portàvem gairebé 14 mesos sense poder arribar el dilluns a la feina amb un somriure tant gran com el que portem avui.

Per altra banda, l’última vegada que el Barça va perdre al Camp Nou i en la mateixa jornada de Lliga l’Espanyol va guanyar el seu partit jugant com a visitant va ser a la jornada 37 de la temporada 2008-09: Almeria 0 – Espanyol 3 i Barça 0 – Osasuna 1.

Aquella victòria 0-3 a Almeria va significar la salvació matemàtica en la temporada de la salvació miraculosa des que Pochettino es va fer càrrec de la direcció de l’equip.

Hauríem de fer un pla

L’últim article que vaig escriure, titulat “La gran mentida”, partia d’un títol polèmic que, com és evident, volia motivar que els despistats entressin a llegir-lo. Està clar que no era necessari titular-lo així i que segurament el més indicat hagués estat alguna cosa semblant a “La gran excusa” o L’excusa perfecte”.

I és que a l’article l’únic que volia ressaltar és que em va l’efecte que, davant la baixada constant d’espectadors al nostre estadi, l’actual Consell d’Administració del club no està fent gairebé res. O, com a mínim, això és el que sembla de portes enfora. La crisi i els horaris són l’excusa perfecte per no moure un dit. De la mateixa manera que el “tot és culpa del Barça” l’apliquen a moltes altres situacions, quan a l’estadi cada cop hi va menys gent, doncs deixen anar la màxima “tot és culpa de la crisi i dels horaris” i a seguir tirant.

Que jo escrigui que no tot és culpa de la crisi i els horaris, i ho demostri amb algunes comparatives amb altres clubs de Primera (tot i que les estadístiques estan per manipular, ja m’ha quedat clar), no significa que no siguin els principals motius del descens d’espectadors. Per mi són les principals causes i ho comparteixo plenament, però no podem quedar-nos només en l’anàlisi superficial i fàcil. Cal anar més en profunditat per esbrinar la resta de factors que fan que, al nostre estadi, perdem més espectadors que a d’altres camps.

D’aquesta denuncia jo no conclouria que “odio la directiva”, com algun il·lustre criticador de tot el que escric va dedicar-me la setmana passada. Ser crític i demanar que els que gestionen el club busquin solucions als problemes que patim no vol que odiï ningú. Jo no odio ningú, i menys a un perico.

Arran d’escriure l’article, vaig anar a PericosOnline Ràdio a parlar-ne i es va generar un debat crec que interessant i divers, tant entre els que parlàvem des de l’estudi com amb les persones que van trucar. Entre tots es va anar confeccionant una llista de possibles causes del desencís dels pericos. Algunes més profundes i preocupants i d’altres no tant. Però, en tot cas, en una estona i entre uns quants aficionats, vàrem ser capaços de posar sobre la taula alguns símptomes.

El que jo demano és que el Consell faci aquesta llista, analitzi per què estan passant algunes coses i intenti traçar un pla (a mig termini) per reconduir la situació. Que expliqui que s’està preparant aquest pla i que, quan estigui enllestit, presenti les conclusions i les comenci a aplicar. Sabrem el model de club al que volem aspirar i entre tots remarem en la mateixa direcció per aconseguir-ho. Mentre no es faci, farà la sensació que seguim improvisant, ballant al ritme que ens marquen els factors externs a l’entitat, i buscant excuses per no intentar sortir del pou al que vam caure fa temps i en el que ens enfonsem cada temporada una miqueta més.

I si demanen opinió o ajuda als socis, a mi em tindran el primer per aportar i sumar en clau positiva, per bé que alguns això no s’ho creguin i segueixin pensant que sóc un “cenizo”.

(Article publicat a PericosOnline).