La nit més màgica de Cornellà

L’estadi de Cornellà-El Prat es disposa a viure la nit més màgica des que es va inaugurar. Quan es va construir tots ens imaginàvem viure partits com el que se’ns presenta de semifinals de Copa del Rei contra l’Athletic Club. De fet, en l’imaginari col·lectiu somiàvem en tenir molts més partits com aquest, però han hagut de passar cinc anys i mig per tenir el primer. El que és bo es fa esperar.

En vindran molts més, n’hem d’estar convençuts i treballar plegats per aconseguir-ho. Les grades plenes de pericos de totes les edats, empenyent els onze valents del camp amb crits d’ànim durant els noranta i pico minuts que duri la batalla. Quan hi ha comunió entre la grada i el vestidor estem molt a prop de ser invencibles. Enguany ho hem demostrat, tombant equips poderosos com el València i el Sevilla. Quan ens hi posem, ens hi posem. I amb l’estadi apretant, els rivals es fan petits i els nostres creixen i s’ho creuen.

El perico engrescat se sent fort i valent. I aquesta Copa ens està fent trempar, a la grada però també a la gespa. Dimecres toca passar per sobre dels lleons. No contemplem cap altre escenari que plantar-nos a la final. Caldrà lluitar, tocarà patir, però al final estarem a la final, que ningú en tingui cap dubte.

Els jugadors són conscients de la importància d’aquest partit i fa l’efecte que estan encara més motivats que els propis aficionats. S’ho passen bé passant rondes i només cal veure les cares d’alegria que desprenen als selfies que ens regalen després de cada partit. Però amb això no n’hi ha prou. Cal que dimecres intentem anar a rebre l’autocar de l’equip quan arribi a l’estadi. Hem de reviure aquell moment d’èxtasi col·lectiu al Paseo de la Castellana de Madrid una hora i mitja abans de la final contra el Saragossa. Allà vàrem marcar el primer gol. Dimecres el primer gol també el marcarem fora de l’estadi. I cal que comencem a fer caliu a dins l’estadi durant l’escalfament dels dos equips. Per carregar les piles dels nostres i per començar a minar la moral dels visitants.

Preparem-nos per viure emocions fortes. Preparem-nos per abraçar-nos amb tots els companys de grada. Preparem-nos per deixar-nos la veu. Preparem-nos per la nit més màgica de Cornellà.

(Article publicat a PericosOnline).

Sergio selecció?

Per molt que hi dono voltes no veig quins beneficis per l’Espanyol pot reportar que Sergio García torni a la selecció espanyola, més enllà que sigui un reconeixement a la gran temporada que està fent.

No dic que no s’ho mereixi. Crec que, ara mateix, està molt per sobre d’altres jugadors que sí que van a la selecció i que juguen a la mateixa posició que ell.

El primer problema que veig de la seva possible convocatòria és que la probabilitat de lesió puja automàticament. Per bé que es pot lesionar entrenant tant aquí com allà, el fet de poder disputar minuts en un partit és directament proporcional a un augment del risc de lesió.

Si va a la selecció també correm un risc no menor de no focalització. Ara mateix Sergio està molt centrat en el club que li paga el sou. Si marxa a la selecció pot desenfocar el seu objectiu i tornar marejat i descentrat. I en aquest punt podríem recordar l’estadística negre de resultats sense Sergio a l’equip o amb Sergio sense el punt de mira afinat (cap partit guanyat dels últims vint-i-un sense ell).

Les coses li estan sortint bé i se sent estimat per la grada. El seu representant diu que, fins i tot, ha rebutjat un negoci de vint milions d’euros (un altre dia, si de cas, ja discutirem si ens creiem aquesta xifra). Si el mostrem a l’aparador de la selecció pot passar que algú s’encapritxi d’ell i ens el pispi. Perquè ja sabeu allò de “evita la temptació i no pecaràs”. O allò altre del que avui és blanc demà pot ser negre. I sense Sergio tot pintaria molt negre.

Hi ha qui pot argumentar que poden arribar ofertes més elevades amb Sergio sent internacional que no sent-ho. Potser no els falta raó. Però em temo que l’Espanyol no deu tenir el cartell de ser un club que posi les coses difícils a l’hora de vendre jugadors. Tothom sap que passem penúries i que no podem apretar massa posant preu als nostres. La diferència de preu entre el Sergio internacional i el Sergio que tenim ara no crec que pagui la pena el risc que porta associat.

Si voleu que vagi convocat amb la selecció sempre ho podeu demanar signant la petició a change.org. A mi no m’hi trobareu.

 (Article publicat a PericosOnline).

Récord en partits marcant gol

L’Espanyol s’ha plantat a la jornada 23 i té un récord a tocar de la mà. En concret, enguany només ens hem quedat en 4 partits (de 23) sense marcar. Si seguíssim amb aquesta dinàmica, a la jornada 38 només ens hauríem quedat sense marcar en 6,6 partits.

Això suposaria la millor marcar des que hi ha Lliga de 20 equips i les victòries valen 3 punts (des de la temporada 1997-1998).

A la següent gràfica podem veure el número de partits que ens hem quedat sense marcar gols.

Partits_sense_marcar_20150217_01

A la següent gràfica podem veure les mateixes dades però amb la taula ordenada des de la millor temporada (l’actual) fins la pitjor, que va ser la 2009-2010 amb Pochettino, en la que ens vàrem quedar sense marcar en més de la meitat dels partits (20 de 38).

Partits_sense_marcar_20150217_02

Víctor Sánchez i l’Athletic

Víctor Sánchez ha marcat 8 gols des que està a l’Espanyol, i 5 dels 8 han estat contra el mateix rival: l’Athletic de Bilbao.

  • Temporada 2012-13. Jornada 23. Athletic 0  - Espanyol 4. Víctor va marcar 1 gol
  • Temporada 2013-14. Jornada 1. Celta 2 – Espanyol 2. Va marcar 1 gol
  • Temporada 2013-14. Jornada 5. Espanyol 3 – Athletic 2. Víctor va marcar 2 gols
  • Temporada 2013-14. Jornada 17. Espanyol 4 – Valladolid 2. Va marcar 1 gol
  • Temporada 2014-15. Jornada 12. Athletic 3 – Espanyol 1. Va marcar 1 gol
  • Temporada 2014-15. Jornada 21. Sevilla 3 – Espanyol 2. Va marcar 1 gol
  • Temporada 2014-15. Semifinals anada de Copa. Athletic 1- Espanyol 1.  Va marcar 1 gol

La Copa del 1957

La final de la Copa de la temporada 1956-1957 va ser Espanyol-Barça a Montjuïc.

Curiosament aquell any vàrem eliminar el València i l’Athletic de Bilbao.

Els resultats de l’Espanyol d’aquella competició varen ser els següents:

  • Final. Espanyol 0 – Barça 1
  • Semifinals: Espanyol 1 – València 0 / València 1 – Espanyol 1
  • Quarts: Espanyol 2 – Celta 1 / Celta 1 – Espanyol 1
  • Vuitens: Espanyol 3 – Ath.Bilbao 0 / Ath.Bilbao  0 – Espanyol 0

L’enginyer fidel

Diumenge passat (25 de gener) a La Vanguardia van publicar un perfil-entrevista sobre mi a la secció “Els noms i les coses”.

No acostumo a parlar de la meva vida professional ni al blog ni a les xarxes, però ho deixo aquí penjat per si li interessa a algú.

LaVanguardia_20150125_

Per cert, el dibuix que van fer sobre mi ha rebut bastantes crítiques. Fins i tot hi ha qui diu que la propera vegada estaria bé que al dibuix hi aparegués jo.

L’entrevista me la va fer en Ramon Aymerich, cap d’economia del diari.

Resum primera volta 2014-2015

Un cop acabada la primera volta de la Lliga 2014-2015 és bon moment per fer un resum d’algunes dades.

L’Espanyol ha sumat 23 punts i ha acabat en 9ª posició,, marcant 22 gols i encaixant-ne 29.

Com es pot veure a la gràfica següent, la mitjana de punts de l’Espanyol en una primera volta des que hi ha Lliga de 20 equips i les victòries valen 3 punts és de 24,1. Per tant, hem fet una primera volta que podríem qualificar com a normal, millor que les 2 anteriors (2012-13 i 2013-14) però pitjor que les 2 anteriors a aquestes (2010-11 i 2011-12).

1a_volta_punts_2014_2015_puntsPel que fa als gols marcats, aquesta temporada en portem 22 a favor (estem per sobre la mitjana de 21,3). Atenció perquè en gols marcats portem 4 temporades molt similars.

1a_volta_punts_2014_2015_gols_favorEn canvi, en gols encaixats, enguany en portem 29 (estem per sota la mitjana de 24,6). La temporada anterior vam fer millor marca (25), però l’anterior va ser pitjor (30).

1a_volta_punts_2014_2015_gols_contra

Si fem un zoom en els gols marcats a Cornellà en els 10 partits d’aquesta volta, destaquen 2 noms: Stuani i Caicedo.

Golejadors_a_Cornella_2009_2015_20150118

Pel que fa a la trajectòria de l’equip en aquesta primera volta, sempre hem estat per sota de la mitjana i en alguns moment fins i tot per sota la línia perillosa que marcaria el descens si projectéssim la puntuacíó a la jornada 38.

Puntuacio_per_jornada_20150118

Finalment, la gran assignatura pendent: l’assistència a l’estadi, que segueix tocant fons.

Espectadors_cornella_senseBAR_RMA_20150118