El dilema de Kiko

Us haig de confessar que fa dies que estic intranquil. Em preocupa que Kiko Casilla acabi marxant de l’Espanyol perquè no sóc capaç de trobar qui el substituirà.

Si marxa ara, segurament la Direcció Esportiva tindrà algunes setmanes per trobar-li un recanvi de garantia. Però, si marxa quan s’estigui acabant el mes d’agost, el marge de maniobra serà tan baix que ens veurem abocats a una solució contrarellotge. I ja sabem que les presses mai són bones.

Em diuen que Kiko no vol marxar. Però, en això del futbol, ja sabem que moltes vegades la voluntat del jugador no és més important que la del seu representant o que la del propi club.

Sembla que al club no hi ha intenció de vendre Kiko. Però, en això del futbol, ja sabem que és difícil rebutjar una bona oferta. I, en particular, en el cas de l’Espanyol, és difícil rebutjar una oferta (sense l’adjectiu de “bona”, directament).

A principis del mes de febrer, a la Festa del Cargol, Joan Collet va anunciar que la renovació de Kiko era cosa de deu dies. Des de llavors fins ara ha plogut bastant, però la data de venciment del contracte segueix sent el trenta de juny de dos mil quinze. Si s’hagués renovat el contracte, ara podríem estar més tranquils davant la possible sortida del porter, perquè el seu preu al mercat seria més elevat i, per tant, seria més improbable que marxés.

Però, malauradament, la Direcció del club ha de decidir entre buscar-li una sortida ara, a un preu més baix del que tindria si hagués renovat, o mantenir-lo a la plantilla amb el risc elevadíssim que l’estiu vinent abandoni el club sense deixar cap euro a la malmesa caixa.

El dilema està sobre la taula i els nostres dirigents han de decidir: vendre Kiko quan abans millor (per tenir marge de maniobra per trobar un substitut) o mantenir-lo un any més a canvi que, molt probablement, marxi lliure el proper estiu.

És el típic dilema del jugador al que li queda un any de contracte. Però, pel que ha significat aquest any i per la sensació de buidor d’imaginar-me un Espanyol sense Kiko a la porteria, crec que es tracta d’una decisió crítica.

Si poguéssiu decidir, vosaltres què faríeu?

(Article publicat a PericosOnline).

Tandes de penals en Mundials (actualitzat)

El 2 de juliol vaig publicar un post amb totes les tandes de penals disputades en Mundials. Ara que el Mundial de Brasil 2014 s’ha acabat, actualitzo les taules i les dades.

Penals_Mundials_20140714_01

  • En 8 tandes (31%) ha estat necessari marcar 5 penals per passar ronda.
  • En un 85% de les vegades l’equip eliminat ha marcat 3 o menys penals.

 

Penals_Mundials_20140714_02

  • S’han marcat 170 gols de 239 intents. És a dir, en tandes de penals de Mundials l’efectivitat és del 71%. O, el que és mateix, un 29% dels penals es fallen.
  • Els equips que han passat ronda tenen una efectivitat del 86% (105 penals marcats de 122 intents).
  • Els equips que han quedat eliminats tenen una efectivitat del 56% (65 penals marcats de 117 intents). Els equips eliminats fallen gairebé la meitat dels penals (44%).

 

Penals_Mundials_20140714_03

  • L’equip que comença llançant ha passat ronda el 54% de les vegades (14 de 26).
  • L’equip que comença marcant ha passat ronda el 58% de les vegades (15 de 26).
  • Des de l’any 1998 (Mundial de França), l’equip que comença xutant ha passat el 73% de les vegades (11 de 15).
  • Des de l’any 2006 (Mundial d’Alemanya, l’equip que comença xutant ha passat el 80% de les vegades (8 de 10).

 

Penals_Mundials_20140714_04

  • Destaca la selecció d’Alemanya, que ha disputat 4 tandes i les ha guanyades les 4 (100% d’efectivitat).
  • La selecció que més tandes ha disputat ha estat Argentina, amb 5 tandes.
  • Hi ha 9 seleccions que han guanyat l’única tanda que han disputat.
  • Hi ha 10 seleccions que no han guanyat mai cap tanda de penals. Destaca Anglaterra que ha perdut les 3 que ha disputat.

 

Penals_Mundials_20140714_05

 

  • Alemanya ha marcat 17 penals de 18 intents (94% d’efectivitat).
  • Anglaterra només n’ha marcat 7 de 14 (50%).
  • Mèxic només n’ha marcat 2 de 7 (29%).

 

L’educació com a clau de l’èxit emprenedor

Fa dies us recomava llegir La Contra de La Vanguardia on s’afirmava, entre d’altres coses, que tenir bons professors determina en gran mesura l’èxit dels alumnes en la seva vida adulta.

Avui us recomano veure aquest vídeo (només dura 3 minuts), on s’incideix en la importància de tenir una bona educació i de tenir uns bons referents per poder ser un bon emprenedor.

Atenció perquè, com ja he dit en d’altres ocasions, per mi ser un bon emprenedor no significa crear empreses. Per mi ser un bon emprenedor és una filosofia, una forma d’afrontar la vida, sempre buscant alternatives millors,  intentant millorar per trobar l’excel·lència.

L’objectiu (agradi o no) és salvar-nos

La setmana passada acabava el meu article dient que l’objectiu al que aspirem per pressupost esportiu és la permanència.

Cal distingir entre el que és un fet contrastable i el que és un desig.

El meu desig seria que el nostre objectiu fos anar a Europa cada temporada (imagino que com tots els pericos). Bé, potser seria millor que l’objectiu fos guanyar la Lliga cada any, però això, més que desig, seria una utopia.

Per tant, que jo escrigui que la meta és salvar la categoria no significa que m’agradi. Ni tampoc significa que, si a la jornada trenta sumem quaranta-tres punts, la temporada s’hagi acabat (com, malauradament, hem viscut bastantes vegades darrerament).

Si escric que l’objectiu és la permanència és perquè és la realitat, ens agradi o no.

Tenim un pressupost esportiu dels més baixos de la Primera Divisió.

(Molta atenció a la diferència entre el pressupost total del club i el pressupost que destinem a l’àrea esportiva).

Per bé que el pressupost total ens situa, comparativament amb la resta de clubs, en una posició més propera a places europees que a places de descens, el que podem destinar a la parcel·la esportiva és més baix que d’altres. Recordem que això és degut al deute descomunal que arrosseguem per la mala gestió de bastants anys i que ara és una llosa per quadrar els números.

Ara vaig als fets contrastables.

El pressupost esportiu de la temporada que hem acabat (2013-2014) va fer que el valor de la nostra plantilla fos el tretzè de la Lliga. Com que els números no acostumen a enganyar, vam acabar la temporada en catorzena posició (empatats a punts amb el tretzè). Per tant, relació entre valor de plantilla i classificació final.

Si aixequem la mirada i analitzem les últimes temporades, se segueix demostrant la relació directe entre el lloc que ocupem a la classificació segons el valor de plantilla i la posició que ocupem al final a la Lliga. Això vol dir que els anys que hem pogut destinar més pressupost a tenir un bon equip, aquest ha tingut més valor, i hem acabat en posicions més nobles a la taula.

Evidentment, tot això no és matemàtica pura i sempre pot haver-hi anys en que fem molt bona temporada i acabem més ben classificats que el que diu la teoria segons el que valen els nostres jugadors. De la mateixa manera, en anys dolents quedem més per sota del que diria la teoria.

Però, curiosament (o no), si agafem les últimes nou temporades, el resultat torna a contrastar la teoria de que hi ha relació directe entre el valor dels jugadors i el lloc que acabem ocupant al final de la Lliga. Segons això, la posició promig que hauríem d’haver ocupat els últims nou anys segons valor de plantilla seria l’onzena. I la posició promig que hem acabat ocupant a la classificació ha estat la dotzena.

Com diria aquell “el algodón no engaña”: ara per ara, l’objectiu (agradi o no) és salvar-nos.

Nota: Si voleu mirar els números amb més detall, podeu anar aquí.

(Article publicat a PericosOnline).

Tandes de penals en Mundials

En el Mundial de Brasil que s’està celebrant, ja s’han disputat 2 tandes de penals. Ambdues tandes han estat a vuitens de final, amb la classificació de Brasil davant Xile, i de Costa Rica davant Grècia.

Comptant aquestes 2 tandes, en total s’han disputat 24 tandes des que es va instaurar aquesta norma al Mundial d’Espanya 82.

He volgut fer un estudi per comprovar si és cert que té més probabilitats de passar ronda l’equip que comença llençant primer a la tanda de penals. I la conclusió és que sí, com anirem veient en aquest post.

Totes les tandes de penals en Mundials

Per començar, us poso el llistat de les 24 tandes, indicant la data, l’equip guanyador i l’equip eliminat (amb els gols que van marcar cadascun d’ells a la tanda).

Penals_Mundials_01

D’aquesta primera taula, es poden destacar algunes curiositats:

- Només en 8 tandes (33%) ha estat necessari marcar els 5 penals per passar ronda.

- En un 83% de les vegades l’equip eliminat ha marcat 3 o menys penals.

- Només va haver-hi 1 vegada en que un equip no va marcar cap penal a la tanda. Va ser Suïssa a vuitens de final d’Alemanya 2006 contra Ucraïna.

Sèries de gols marcats i fallats en tandes de penals

A la segona taula, podeu veure la sèrie de gols marcats i fallats tant dels equips guanyadors com dels perdedors:

Penals_Mundials_01b

D’aquesta taula també es poden extreure algunes curiositats:

- S’han marcat 157 gols de 223 intents. És a dir, en tandes de penals de Mundials l’efectivitat és del 70%. O, el que és mateix, un 30% dels penals es fallen.

- Els equips que han passat ronda tenen una efectivitat del 85% (97 penals marcats de 114 intents).

- Els equips que han quedat eliminats tenen una efectivitat del 55% (60 penals marcats de 109 intents). Els equips eliminats fallen gairebé la meitat dels penals (45%).

Primers llançadors i primers golejadors en les tandes

En aquesta tercera taula indico:

- en color vermell l’equip que va començar la tanda llançant

- en color verd, l’equip que va començar la tanda marcant

Penals_Mundials_02Curiosiats de la taula:

- L’equip que comença llançant ha passat ronda el 58% de les vegades (14 de 24).

- L’equip que comença marcant ha passat ronda el 63% de les vegades (15 de 24).

- Des de l’any 1998 (Mundial de França), l’equip que comença xutant ha passat el 85% de les vegades (11 de 13).

- Des de l’any 2006 (Mundial d’Alemanya) l’equip que comença xutant SEMPRE passa ronda (ha passat en les últimes 8 tandes de forma consecutiva).

Tandes de penals guanyades per països

En total hi ha 26 seleccions que han hagut de disputat al menys 1 tanda de penals en Mundials.

A la següent taula podeu trobar totes les 26 seleccions ordenades de més a menys tandes guanyades, i de més a menys tandes disputades.

Penals_Mundials_03

- Destaca la selecció d’Alemanya, que ha disputat 4 tandes i les ha guanyades les 4 (100% d’efectivitat).

- Hi ha 5 seleccions que han disputat 4 tandes (Alemanya, Argentina, Brasil, França i Itàlia).

- Hi ha 9 seleccions que han guanyat l’única tanda que han disputat.

- Hi ha 10 seleccions que no han guanyat mai cap tanda de penals. Destaca Anglaterra que ha perdut les 3 que ha disputat.

Penals marcats (i xutats) en tandes de penals

En la cinquena (i última) taula tornen a aparèixer les 26 seleccions, indicant en cada cas el número de penals que ha marcat respecte al número de penals que ha llençat. I, per tant, calculant la seva efectivitat.

Penals_Mundials_04

- Alemanya ha marcat 17 penals de 18 intents (94% d’efectivitat).

- Anglaterra només n’ha marcat 7 de 14 (50%).

- Mèxic només n’ha marcat 2 de 7 (29%).

Gloriosa hemeroteca

Hi ha determinats “periodistes” (entre moltes cometes) que escriuren articles i notícies dictades per algun ésser superior a ells, i que no tenen cap mena de vergonya de canviar 180º la seva opinió quan la “autoridad competente” ho requereix.

Per sort, però, hi ha una cosa que es diu hemeroteca i que el gran Francesc ha explorat per regalar-nos una sèrie de perles que deixen en evidència aquests pseudo-periodistes que farceixen les pàgines de certs diaris “esportius” (també entre moltes cometes).

Mireu què s’escrivia a les pàgines de l’Sport fa algunes setmanes quan corria el rumor que el Reial Madrid volia fitxar Luis Suàrez:

gloriosa_hemeroteca_01Imagino que el senyor Xavi Canals no tindrà la mateixa opinió si es confirma que Luis Suárez acaba vestint de blaugrana.

Si ens remuntem uns anys enrere, resulta que Cristiano Ronaldo va estar a punt de fitxar pel Barça. I no va faltar la portada de l’Sport on s’afirmava que era el somni del 70% dels aficionats.

gloriosa_hemeroteca_02

Per acabar, tres perles relacionades amb Neymar, concretament quan estava a punt de fitxar pel Reial Madrid.

Lluis Mascaró i Josep Maria Casanovas, màxims exponents del “periodisme” del que parlàvem a l’inici del post, ens regalaven uns articles del tot objectius i assenyats.

gloriosa_hemeroteca_03

gloriosa_hemeroteca_04

gloriosa_hemeroteca_05